3 February 2007

Está en mis manos

Está en mis manos.

Como el infinito, sin principio ni final, sin límites y sin referencias.

De qué procede, no se sabe: tal vez de una lágrima perdida de una roca que no siente o de las últimas riquezas de una desgraciada viuda, antaño noble y feliz; qué será, tampoco: quizá el suspiro de una mujer que todavía ha de nacer o parte del recuerdo de una que vive ya.

Sus fríos reflejos de materia inanimada, su sonido metálico al caer, su dureza brillante, como un trocito de luz muerta caída de las estrellas o una trenza de hielo olvidada de alguna princesa del norte.

Dos espirales de diamante, dos serpientes entrelazadas que se muerden la cola la una a la otra, dos relámpagos congelados e inmóviles, dos estalactitas… Dos elementos separados que inseparablemente forman uno.

Como un iceberg, que oculta su verdadero tamaño bajo su parte visible; como una gema en bruto, que oculta su valor bajo su tosquedad; como un genio que oculta su talento bajo su modestia; un símbolo que oculta su significado bajo su insignificancia.

Igual que un halo que brilla alrededor de la luna o que el iris gris y profundo de un anciano marinero, no hechos con mano de hombre, una extraña perfección fría y distante, hecha con mano de hombre: una puerta que lleva al jardín de la imaginación y al mar de los recuerdos de lo pasado y de lo por venir.

Está en mis manos. Concretamente, en el dedo anular de mi mano derecha.

A EEEA

Comentaris al final perquè considero que això és més divertit llegir-ho sense prèvia preparació. Francament, vaig acabar aquesta redacció pensant que era la "sarta de sandeces" més espectacular que havia escrit en ma vida, i quasi em feia por entregar-ho i tot. El títol el va posar la Susana (la de castellà) i m'imagino que s'esperava alguna cosa sobre què podíem canviar del món, les nostres oportunitats a la vida o alguna cosa així (que gairebé tots van fer), i jo vaig pensar: "Pos no, hala!". Evidentment. Em va costar una mica, ja que és una mica difícil omplir una pàgina amb una descripció d'un anell (noteu els abundants canvis de paràgraf), però al final vaig acabar i me'n vaig oblidar. La idea era que s'acabés aquí la cosa, però com que no només em va posar un excel·lent, sinó que a més entre signes d'exclamació ("¡Excelente!") vaig decidir rescatar-la de l'oblit etern al que altrament hauria estat condemnada i penjar-la aquí… dedicada a tu, Eli, perquè et petis de riure allà enmig i els teus companys de feina pensin que estàs encara més boja. :) Apa!

1 comment:

Anonymous said...

Excellent. Superb. Smashing. Ab-solutely fan-tastic. My congratulations.

I en contrast, aquí tens el meu súper blog, primera entrada... crec que amb el ritme amb què van les coses, tardaré bastant en afegir algo més.... ;-)

http://www.pixielatorscorner.blogspot.com/