Blogger Template by Blogcrowds

Saturday, 18 February 2012

Sevilla - Cadis 0212: l'arribada

0 note(s)


310112

De nit no sé reconèixer els llocs tan bé com de dia. A més, de seguida ens vam posar a volar ben alt, tot just havent sortit de l’aeroport, de manera que vaig perdre una mica el sistema de referència, i el primer lloc que vaig poder reconèixer amb tota certesa va ser el Port de Tarragona. Per tant, al cap de no res ja vam ser fora de Catalunya i tenia poc sentit que intentés veure res més.

De nit, a vegades, les coses més lletges semblen irreals, fantàstiques, bellíssimes. Vegi’s la refineria de la Repsol de La Pobla. Les autopistes i les ciutats, des d’allà dalt, també. Grupets de llum de totes les formes i mides, totalment desordenats sobre el territori, però en fileres perfectament rectes i paral·leles dins dels seus límits. I de dos colors diferents, blanc i groc ataronjat, per sectors. Si les perles fessin llum, tindrien a questa pinta. I fora dels llums, l’obscuritat més pregona, com d’un altre temps i sense terme mig.

Jo era al costat de la finestra i al costat tenia un seient buit, i més enllà un noi més gran amb bastanta pinta de xungo que anava amb dos més que eren a l’altra banda del passadís. Feia calor, així que em vaig treure el jersei i el vaig deixar al seient del costat, i em vaig posar a intentar dormir. El tio del costat va aprofitar que el seient estava buit per posar-s'hi a dormir sobre la seva jaqueta… i el meu jersei. I em diuen, quan ho explico, “Jo l’hauria despertat!”, però no ho vaig voler fer. Més aviat tenia ganes de posar-li la mà sobre el cap perquè si passava alguna cosa el tio xungo no prengués mal mentre dormia. La gent es fa estimar més quan dorm, és com si tornés a la infància, esdevé inofensiva i vulnerable. Vaig tornar a intentar dormir, vaig tenir fred i no vaig agafar el jersei fins que vaig notar que el xungo-nen es movia.

Va ser una pallissa, el viatge, perquè anaven passant oferint de tot i perquè el capità no parava de fer-nos posar els cinturons tota l’estona, i així no hi ha qui dormi. A sobre, ni una trista turbulència per posar-hi una mica d’emoció, a l’assumpte.

Arribant a Sevilla hi havia molt més negre que llums, per tot Andalusia, de fet (ah! Parlant de llums! Un altre viatge en companyia de la lusesita!). Quan vam començar a baixar la ciutat se’m va fer immensa, i vaig veure les carreteres plenes a verssar de llumets que es movien, ara amb fluïdesa, ara amb alguna vacil·lacó. Sempre havia sentit l’expressió “artèries de la comunicació”, però mai m’havia semblat tan descriptiva i adequada. Va començar a clarejar just llavors.

He passat un dia i mig molt bons amb els meus cosins, llegint, parlant, sortint a fer la compra… Quan els dos van haver d’anar a treballar vaig sortir a fer el manta i a comprar. Durant una hora vaig estar estirada a l’herba del parc al Sol, sense fer res, i ni recordo en què vaig estar pensant. Tantes vegades durant el quadrimestre que passo per llocs macos i penso “Si no tingués res a fer, m’estiraria aquí a prendre el Sol sobre l’herba…” Doncs apa! És important, quan pots fer alguna cosa, recordar que potser l’havies volgut fer en algun altre moment i llavors no podies, i quan no la pots fer i te’n vénen ganes pensar que quan sí que podies vas aprofitar al màxim i la vas fer.

Links to this post  

Labels: , ,

Friday, 17 February 2012

Sevilla - Cadis 0212: l'anada

0 note(s)

(Ups! Heu vist totes les fotos de cop, ara us mengeu tota la lletra de cop… Per fascicles, no patiu. ^^)

Aquesta comença a semblar la llibreta de fer l’idiota. Per estaviar-me uns calerons i voler aprofitar al màxim la meva estada vaig decidir agafar el primer vol, i ara me’n menjo les conseqüències. Om nom nom.

Per tenir temps de ficar-me en problemes i que això no em comprometés el fet d’agafar o no l’avió, m’he llevat a la una. Tantes nits que hi vaig a dormir, a aquesta hora… Portava tres hores i poc dormint, i quan ha sonat l’infame pito del despertador m’he sentit la persona més desgraciada del món, com era d’esperar. Afortunadament no he tingut temps de considerar la meva dissort, perquè al cap de res ha sonat el mòbil. Ves que no em fallés el despertador i em quedés sense vacances, oi?

Esperant l’N61 ha vingut l’N64, i l’he agafat, perquè estava segura que l’N64 estava passant però no podia afirmar amb completa certesa que l’N61 passaria. He dormit el que he pogut fins que he arribat a Catalunya i allà era el Robert, esperant-me amb una Pepsi. Si és que… on hi ha nivell, hi ha nivell! Tot era fosc i feia molt fred, però Barcelona mai dorm. Simplement, a algunes hores viu una gent i a altres hores viu una altra gent. Hem anat cap on havia d’agafar l’altre bus, que sortia llavors mateix, i apa, a dormir un altre cop, havent-me acomiadat del Robert. Short but sweet.

A l’autobús he posat l’alarma calculant que trigaria una hora i deixant força marge. L’autobús, però, ha anat més que fletxat i m’he passat de la T2. Afortunadament, el conductor, que era simpàtic, basc i de cabells blancs, m’ha deixat amb un col·lega seu que es disposava a fer el recorregut invers. Aquest segon era un d’aquells catxondos de la vida que usen un gran sentit de l’humor com a arma per lluitar contra coses com haver de conduir busos en hores inhumanes, en què encara ni han posat els carrers a terra.

Un cop arribada, més que sobrada de temps (si en el fons, encara que no ho sembla, sóc previsora…), he passat seguretat. La segurata NO era una d’aquellescatxondes de la vida que usen l’humor per lluitar contra coses com haver de dir a la despistada de torn que s’acabi TOTA la Pepsi abans de passar pel control. És ben bé que l’única femella de l’espècie dels segurates que mola és la nostra Sra. Antònia, que tanca el pàrquing una miiiiica més tard de les deu perquè ens doni temps de recollir les coses a cole.

Arribo a l’M3. Fins llavors, una cosa assemblada a una estranya sensació de soledat feia el possible per esgarrapar-me per dins, però no ho acabava de fer perquè o bé tenia massa son o bé tenia coses millors a fer, com agafar busos. Però ara, amb tota la sala buida i els avions esperant-se fora, tots aparcadets, tot fosc excepte el que està il·luminat, tinc molt clar que, si ho puc evitar, no torno a agafar mai més cap vol que sigui el primeríssim de tot l’aeroport, com a mínim sola.

Per acabar d’enviar-me al pou, a sobre de tot això, el dispensador de sabó del lavabo era automàtic i el sabó fa olor de síndria. Això sí que és un insult en tota regla.

Va, i ara una altra becaineta.

Links to this post  

Labels: , ,

Tuesday, 7 February 2012

San Fernando (un rato a pie...)

4 note(s)








Links to this post  

Labels: , , ,

Thursday, 26 January 2012

Munasquechay

3 note(s)


Links to this post  

Labels: , ,

Saturday, 21 January 2012

If a tree falls in the woods

2 note(s)


Links to this post  

Labels: ,

Thursday, 12 January 2012

9 o'clock

5 note(s)


El de les cinc està malament. L'arrel no ha d'incloure el factorial: això ha de ser el factorial de l'arrel menys la unitat. ¬¬ Mancos. xD

Links to this post  

Labels: , , ,

Monday, 2 January 2012

Com conquerir un/una friki per sempre

2 note(s)

Intentar impressionar una persona friki pot ser complicat i descoratjador, a vegades, i una operació destinada al fracàs des de bon començament.

Malgrat això, aquí teniu LA solució única. Envieu això que segueix al/la friki en qüestió i demaneu-li que en faci una cerca al Google...

(sqrt(cos(x))*cos(200 x)+sqrt(abs(x))-0.7)*(4-x*x)^0.01, sqrt(9-x^2), -sqrt(9-x^2) from -4.5 to 4.5

De res! xD

Links to this post  

Labels: , , , ,

Bon any 2012!

1 note(s)

L'última peça que vaig sentir el 2011, interpretada per la meva millor amiga en un piano vell i un pèl desafinat... Però, sense voler treure-li mèrit al bon home, em va sonar molt millor que l'Ashkenazy! :)

Links to this post  

Labels: , , ,

Wednesday, 28 December 2011

Finals Q7

4 note(s)


 

Links to this post  

Labels: , ,

Thursday, 22 December 2011

Frases cèlebres de Bronchales 2011

2 note(s)

R: Party harrrrd!!

S: On és la meva gorra característica?

R: - Això és el gaudi de la natura: una siesta aquí!
S: - Sí, però amb tanques per si vénen zombies.

R: - No aixafis les pinyes així! T'agradaria que vingués una pinya gegant amb vambes i et deixés bidimensional? Stepney the Pinecone, el venjador de les pinyes oprimides. NOOOOO!!!! STEPNEYYYYYYY!!!!!

R: - Si vinc a caminar em pagues una pinta de Fosters, eh!
S: - Eh! Jo també vull una pinta!
L: - Sí... tu amb una pinta agafes un coma etílic de cal canto...
P: - Al necesser... Al necesser en tinc una!
R: - Sí! Aquestes són les úniques pintes per tu ara mateix!
L: - Calla, que la que porta ara mateix...!
P: - Aquesta pinta en català no es diu "pinta", es diu "fila"!!

L: - Has vist quins mànecs de porta més macos?
P: - Sí, són nàutics, estil marí... Molt adequats per l'entorn... Des que es van assabentar de lo de Cervera, aquí tothom s'hi apunta, pel que veig!

P: - Hi cap alguna ampolla més?
L: - No...
P: - Ni una?
L: - No...
P: - Home, mira, clar que sí!
L: - Ui! S'han assentat...
A: - S'han ASSEGUT!!
P: - Home, si les poseu sobre el banc...

L: I després dieu de nosaltres, com si us estranyés!

R: Enrique, el saltamontes fatídico...

- Lara, Lara!
- Yes, sir!
- Spin us a yarn, Lara...
And Lara began...
- Once there was a little girl who was very very manca, because she threw a BALL over the WALL... And then the chief said "Lara, Lara!" "Yes, sir!" "Spin us a yarn, Lara..." And Lara began... "Once there was a little girl who was very very manca, because she threw a BALL over the WALL... And then the chief said "Lara, Lara!" "Yes, sir!" "Spin us a yarn, Lara..." And Lara began... Once there was a little girl who was very very manca, because she threw a BALL over the WALL... And then the chief said "Lara, Lara!" "Yes, sir!" "Spin us a yarn, Lara..." And Lara began... Once there was a little girl who was very very manca, because she threw a BALL over the WALL... And then the chief said "Lara, Lara!" "Yes, sir!" "Spin us a yarn, Lara..." And Lara began... Once there was a little girl who was very very manca, because she threw a BALL over the WALL... And then the chief said "Lara, Lara!" "Yes, sir!" "Spin us a yarn, Lara..." And Lara began...

M: Do you want a pepper?

P: No digueu que això no eixampla l'esperit!!

S: I'll miss you, Pal...

Links to this post  

Labels: , , , ,

Monday, 19 December 2011

Assaig de la presentació

4 note(s)


La Nina, el Walter, la Shawinigan (i darrere seu, els seus papoose Saskatchewan i Saskatoon), la Nica, el Banana, la Judit, la Tanya, la Polina, la Irina, la Nadya i la Katya s'han assegut tots junts per sentir-me assajar la presentació per demà. xD

Links to this post  

Labels: , , ,

Subscribe to: Posts (Atom)