700 TB en 1 g

D'aquest còmic del Doghouse he arribat a un article interessantíssim (citat al final) sobre un gran avenç en el camp de la... bioenginyeria?, informació?, biologia molecular?, genètica? (Quins problemes, avui dia, amb això de classificar coses!)

Tres científics de la Universitat de Harvard han batut els rècords a l'hora d'emmagatzemar informació a l'ADN. Amb un nou sistema d'equivalència entre bases i bits (G i T són un 1; A i C són un 0), que soluciona problemes que fins ara hi havia hagut, aquests senyors han multiplicat l'anterior rècord per mil, aconseguint emmagatzemar uns 700 terabits en un sol gram d'ADN.

L'ADN té múltiples avantatges com a sistema d'emmagatzemament. (Tornem al de sempre: no estem sempre intentant imitar amb "la nostra ciència" el que ja ens trobem a la Creació?)

Per una banda, la densitat d'informació és increïble: d'un màxim teòric de 455 exabytes per gram d'ADN monocatenari, s'acaba d'arribar a 5.5 petabits per mil·límetre cúbic (em fa pal fer les conversions, però deixem-ho en que és bastant).

A més, l'emmagatzemament per ADN no està restringit a un sistema planari, que és el que passa avui dia amb la majoria de mitjans.

Un altre avantatge és que l'ADN roman legible encara que hagi suportat condicions no ideals durant milenis. Compareu-ho amb els súper-sistemes d'avui dia, que necessiten condicions de buit i sota zero...

Gairebé acabo. El paper biològic de l'ADN garanteix que es podrà llegir fins que canviïn les coses monstruosament, perquè els enzims de "lectura" i "escriptura" segueixen sent els que són en les coses vives, al marge de què en fem artificialment.

I acabo. Això ho han fet. Això es pot fer. A més, amb materials i procediments que es comercialitzen normalment, és a dir, que està tot relativament a mà. No diré que és del tot bueno, bonito y barato encara, naturalment, ja que els temps i costos de codificació i transcripció són, per dir-ho d'alguna manera, un pèl impràctics. Però és qüestió de temps.

Us adoneu de les implicacions d'això? Pensem un momentet en el que es pot arribar a fer amb un sistema d'emmagatzemament de densitats, estabilitats i eficiències tan i tan enormes. Avui dia, hi ha un cert nombre de càmeres per tot arreu, la majoria de les bases de dades són d'emmagatzemament temporal, no es pot gravar i guardar absolutament tot el que passa en aquesta vida i sota el Sol.

Encara podem presumir que, a vegades, sabem que no ens veu ningú, o que només s'han assabentat tal i tal persona del que acabem de dir, o que hem de gaudir amb totes les forces d'aquest paisatge o d'aquest moment perquè no els tornarem a tenir mai més.

Però... i demà passat?

 G. M. Church; Y. Gao; S. Kosuri (2012) Next-Generation Digital Information Storage in DNA. Science 337: 1628