Quan ens mirem aquesta qüestió, la pretesa opinió universal és l'opinió de dues o tres persones. I hauríem de convèncer-nos d'això si veiem la manera en que realment sorgeix aquesta opinió universal.
Veuríem que, en primer lloc, són dues o tres les persones que al principi van acceptar aquesta opinió, o que la van exposar i defensar; i va haver-hi gent tan bona com per pensar que ho havien realment comprovat. Després, unes altres persones, persuadides d'antuvi que els primers tenien la necessària capacitat, van acceptar l'opinió. Aquests, per la seva banda, van rebre la confiança de molts d'altres, la ganduleria dels quals els va suggerir que el millor seria creureu-s'ho d'una vegada, en lloc de prendre's la feinada de comprovar-ho per ells mateixos. I així és com va créixer dia rera dia el nombre d'aquests crèduls i ganduls partidaris, perquè tan aviat aquesta opinió va arribar a tenir un cert recolzament que els seus partidaris addicionals ho van atribuir al fet que aquesta opinió sols hagués pogut guanyar-ne tants degut a que els seus arguments eren tan convincents. La resta de la gent es va veure forçada a acceptar el que estava acceptat universalment, per a no ésser considerats com persones rebels que es resisteixen a les opinions acceptades per tot el món.
Arthur Schopenhauer
3 comments:
Bueno, esto me divierte mas :P Al menos es interesante jejeje.. bueno no te ofendas, que lo de antes era una broma ¿eh?
XD
Ay… nunca pensé que estaría de acuerdo con algo que dijese el dichoso Schoppi…
M'ho he hagut de llegir dos cops per pillar-ho, però al final ho he vist molt raonable. Quants creuen en l'evolució sobre aquesta base? O, per rebaixar el nombre de persones, quants NO creuen en l'evolució sobre aquesta base?
Post a Comment