4 January 2008

Un bombonet de trufa sense títol

El so de la música començava a amarar lentament l’estància a cel obert.

Cada nota regalimava per l’aire com petites gotes, com aquelles gotes que regalimen en el cristall d’una copa de vi en una nit fresca d’estiu. En una d’aquelles nits de festes glamuroses als patis de petits palaus o de grans casalots, propietat de tots aquells que no són capaços d’apreciar la senzillesa d’un bon so, d’un bon glop d’aire impregnat de música o d’un most amb regust de notes que expliquen senzills missatges, possessió de tots aquells qui, abduïts per l’elegància externa, ja no són capaços de comprendre l’essència del que és vertaderament distingit, en una nit qualsevol de totes elles, el cel seguia sent estrellat.

Anna Jané Rafecas

1 comment:

Raquel G P said...

Es muy bonito, y me gusta todo lo que sale de la música... está muy bien escrito.
Me gusta porque disfruto de las pequeñas cosas, de los detalles que a veces no se perciben pero importan mucho, como "un bon glop d’aire impregnat de música".