12 January 2008

Vora el barranc dels Algadins

Vora el barranc del Algadins
hi ha un taronger de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l’ànima presa
vora el barranc dels Algadins. 

Vora el barranc dels Algadins,
s’alcen al cel quatre palmeres;
lo vent batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, milers de teuladins
fan un soroll que el cor enxica.
Qui oir pogués sa xiscladissa
vora el barranc dels Algadins! 

Vora el barranc dels Algadins,
l’aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l’arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d’ànecs silvestres,
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins,
mourà les palmes l’aire;
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas, demà, guardarà dins
dolços records i imatges belles;
jo no podré gojar ja d’elles,
vora el barranc dels Algadins!

Teodor Llorente

2 comments:

LSEP said...

Ei, la gent de l'insti, aquest poema no us recorda el Pep? Em sembla que ens el va fer analitzar un dia, després d'haver-lo llegit... L'última estrofa pot amb mi!

Raquel G P said...

Me gusta mucho cómo lo describe todo, y la última estrofa también me encanta. Qué bonita... XD

(Aunque cuando pongo el e-mail, automáticamente sale el nombre Raquel G P, me llamo Helena ¿vale?)