Ha vingut poquet a poquet, avisant durant molta estona amb bramuls suaus i continguts com els que faria l'estómac d'una balena blava tipa i satisfeta. No ens ha privat de la posta de Sol, que ha mort dolçament i lenta, pinzellada a pinzellada.
Del ventre del gran cetaci surten dits d'aranya ràpida que esquincen el cel i m'enceguen amb la seva llum. Els gats tenen por i pugen a la paret on m'he enfilat i assegut amb els peus dintre l'heura... se m'arrauleixen a la vora per buscar protecció, com si l'electricitat fes acepció de criatures.
Pluja sobre les muntanyes... La balena arrossega lentament i amb gràcia una imponent cortina d'aigua fosca, com una núvia el seu vel, i els ceps verds i plens són allà, drets, esperant a rebre el fresc ruixat de perles transparents. En contrast amb tots els colors de les vinyes i el sòl, colors de la terra, colors d'aquí baix, un retall de firmament que encara no ha estat escanyat pels fills de la balena llueix el seu esplendor escarlata concentrant en un foradet tota la sublimitat de cada posta.
La pluja passa de llarg. I les aranyes, i la balena, i el seu parlar. I jo demà me'n vaig. Deixo aquest lloc per una terra de la qual conec tan sols el nom, i què és un nom en aquest món quan només es té això? I, quan torni, tindré aquesta tempesta, i tots els silencis que voldria?
Feta per MoonShaw després d'una altra tempesta. Val la pena ampliar-la una mica.
2 comments:
M'agrada... encara que al principi, la imatge de la balena blava m'ha fet riure. =)
El meu text de comiat...
Encara que això de l'estómac de la balena pugui semblar còmic, jo no hi tinc res a veure... no n'accepto la responsabilitat!
Post a Comment