La música i la seva influència

Aquesta és una que ens va demanar el Pep, el de català. Havia de ser un article d'opnió sobre un tema d'actualitat, i se suposa que havia de tenir una extensió de deu o dotze línies… Aquesta la vaig deixar com està i li vaig presentar un resum amb les deu línies requerides.


LA MÚSICA I LA SEVA INFLUÈNCIA
Estem farts de sentir frases com “Nen, no escoltis això, que et tornaràs ximple!” i “Jo no aguanto dos minuts d’aquest bum-bum i txumba-txumba, em poso histèrica…”. Quantes vegades ens parem a pensar en el que hi ha al darrere?

Avui dia, de fet, tots tenim accés a la música, com mai abans: veiem gent pel carrer, al tren, a les botigues, fins i tot a casa, tots endollats a l’mp3, al discman… escoltant música, una música que està a tot arreu, que no ens deixa mai, qualsevol cosa per tal que no hi hagi silenci! I ja és bo, això? Tot depèn del tipus de música.

Parlem de la influència de la música, o no-música, a vegades, en les nostres vides. És ben cert que la música té moltes qualitats que van més enllà del simple plaer d’escoltar-la: sabem molt bé de teràpies musicals, sabem que escoltar Mozart accelera els processos cognitius, que es posa música de relaxació als pacients que han d’entrar al quiròfan perquè no es posin tan nerviosos… Però sembla que només ens adonem del bé que pot fer. I el problema més gros és aquest: que pot, també, fer molt de mal! I sobre això, ja no tants es paren a reflexionar.

Està més que provada, amb experiments i més experiments, la sincronització del nostre sistema nerviós amb la música que escoltem, expressada –la sincronització– amb uns gràfics d’allò més bonics, que tenen dues línies de diferents colors, una per a la música i una altra per a nosaltres, i que van juntetes; també s’han fet proves amb les capacitats retentives i lògiques de les persones, que augmenten visiblement quan s’està escoltant música clàssica; i així podríem seguir, però voldria passar a altres tipus de proves una mica més dràstiques, com quan les petúnies que “escolten” hardcore es moren (si els passa això a les plantes, què els passarà a les persones?) i les que no, en idèntiques condicions climatològiques, no solament segueixen vives sinó que a més fan flor i tot; com quan a la gent se li altera la conducta, es torna agressiva i comença a fer bajanades sota la influència de la no-música que escolta i que li gira el cervell del revés; i un llarg etcètera.

No dic amb això que deixem tots d’escoltar qualsevol cosa que no sigui Bach, Beethoven i Brahms; i ara! Això va per gustos, no diré que tot és relatiu perquè no ho és, però un marge sí que es permet. Però sobretot s’ha de prendre consciència de com ens influeix la música, ja que el veritable perill és que realment no ens adonem, en la majoria dels casos, de l’enorme poder que arriba a tenir i de com pot condicionar la nostra conducta i el nostre comportament. Per tant, crec que seria molt bo que ens paréssim a pensar sobre com afecta la música la nostra manera de viure i prenguéssim les corresponents precaucions.