20 April 2007

Romance de la niña y la vihuela y el rosal

Allá en tierras de Aragón niña fermosa vivía:
bella era como una flor y como la luz del día.
Cuidaba ella un rosal y la vihuela tañía,
y era la bella doncella de su padre l’alegría.
Encontróla un caballero que cabalgando venía,
encontróla un caballero qu’estas razones dezía:
–Hijo soy de un noble conde, poseo tierras y villas;
si casárades conmigo, y si conmigo veníais,
la mitad sería vuestra, y mi señora seríais.
Respondióle la doncella, y contestóle ella así:
–Que non quiero tus riquezas, caballero, por tu vida,
nin jamás vendré contigo, ni seré mujer ni amiga;
con mi padre he de quedar, que soy yo la suya niña,
cuidar he de mi rosal y tañer vihuela mía,
qu’esto es lo que más quiero, y lo que siempre querría.
Plugo poco al caballero la respuesta de la niña,
pues tenía nel pensar de fazer tal villanía
como a la niña raptar sin oír lo que dezía.
Llevósela a su castillo, vistióla de seda fina,
y no pensó nel penar ni el suspirar de la niña.
A la niña non placióle estar de seda vestida,
mas en su padre pensaba, que el su padre se moría.
Y el su padre se moría, lejos de la suya hijita,
y non crecía el rosal, vihuela non se sentía,
sino cuando se murió la niña de su ferida
que causóle el caballero, y el padre también moría,
que creció una rosa roja, sola nel rosal crecía,
y tañía la vihuela, sola en la noche tañía.

10 comments:

Wendy said...

He guanyat!! He guanyat el concurs!!! :D

Gem said...

*tears* Ohhhhhhhhhhhhhh, que trist... *sospir* But soooooooooo currat!! I'm proud of you!!!!!!!!!!!!!

Eliweski said...

Siiiii??????? FELICITATS!!!!!

Estic molt proud de la meva cosineta!! Youpiiiii!!!

Ejem... què era el premi? xD

Long live los maños. Aúpa Escuain

Wendy said...
This comment has been removed by the author.
Wendy said...

Gràcies!! :)

El premi són 30 € per gastar en material escolar, un diccionari de castellà súper guapo que encara no he tingut temps de mirar i un altre llibre, que tampoc he vist bé perquè el Pep me'ls està guardant a l'insti.

Buahh ha estat genial. M'han dit de llegir-lo, també… allà davant d'un mar de cares, amb dos ulls i dues orelles cadascuna, que m'han agafat tots els mals, i la Susana darrere agafant-me per les espatlles intentant-me animar i jo em giro i li deixo anar "¡Pero si hay mucha gente!" Com si el fet que hi hagués gent signifiqués automàticament que era absolutament fora de la qüestió llegir el poemet… Mare meva… I el guanyador de català, que també l'han fet llegir (hem estat els únics) estava tocant-me l'equalitzador tota l'estona perquè no se sentia bé el micro, i a cada vers em sentia una veu diferent… I NO estava poc nerviosa i NO em tremolaven poc les mans… Si allò semblava un titella begut, i a més recitant en castellà mig medieval!! Vaia paper. Bueno. Iatà. S'ha acabat.

Vull que sigui aquest matí un altre cop!! jaja

Eliweski said...

Vale, vale, ja m'he enterat... no cal que ho posis dos cops...

De què anava el poema del noi en català? M'hauria agradat sentir cada vers en una veu diferent... jijiji...

Jo lo que vaig fer quan em van dir de llegir un poema que havia guanyat, va ser dir que no era gaire bona lectora de poemes, i el va llegir un catedràtic d'humanitats amb una entonació i una expressió que no semblava que fos el meu poema... em vaig emocionar i tot, i mira que l'havia llegit i rellegit mil cops!!! Jejeje. Ara ja saps que fer quan guanyis l'any que ve i te'l facin llegir. Andele.

Que prefereixes, tocar el violí en public o llegir un poema? Hmmmm

LSEP said...

Hmmmm… La veritat és que no ho sé. Potser llegir, fins i tot, però que m'aguantin el poema, que almenys quan toco no se'm nota la tremolor de les mans. ;)

És que ja m'ho van dir amb anterioritat, que me'l voldrien fer llegir, i jo tonta que vaig dir que sí… encara que quan vaig ser allà dalt m'ho vaig repensar de seguida, i si arriba a ser el poema català li dic al Pep de pujar i jo em faig fonedissa! jaja anda que… Bueno, una experiència més a la vida, no?

El poema guanyador en català era de tema amorós i es deia Esquizofrènia… Estava escrit en columnes, una a la dreta per un i una altra a l'esquerra per l'altre. Tot i que vaig parar atenció, no me'n vaig enterar gaire bé del que deia, però em sembla que era maco.

Un cap de setmana que tenia despenjat em vaig dedicar a recollir tots o quasi tots els poemes que havia escrit i els vaig copiar tots junts en una sola llibreta. Tu hauries de fer el mateix, que m'agradaria llegir més coses teves. :)

Anonymous said...

Felicitas Wendy! No em podia creure que ho haguessis escrit tu... primer pensava que era un poema que t'agradava...! Em sembla horrible que pel poema et donin 30 miserables euros!!! Això no té valor (amb el sentit del "matchless pearl") ;-)
El cor se'm fon de llàstima per la pobra manya.
Una abraçada del teu cosí, el nom del qual comença amb R i acaba amb D! (si no ho tens clar, truca'm) :p

LSEP said...

Hmm… Rogerd… Randreud… Rmarcd… Ralberd… Qui ets?!?!?!?!

Jaja ja veus… però és que no m'atreveixo amb els concursos més grans. Almenys aquest era guanyable.

I l'altre, que no us agrada? De fet, és el meu preferit, tot s'ha de dir, i el més difícil que he escrit mai. M'agrada més el Torrer de far que no pas aquest.

Però bueno, la crítica és la crítica i que sigui respectada… :P

Sharon said...

Weee!!!

me ha costado xo a l final he llegado a tu blog.... bueno, ya he visto que este es el poema con el que ganaste el concurso... La verdad es que allí en el insti con todo el ruido y eso, no lo pude escuchar bien!!

es guapisimo y la verdad si cuesta creer que lo haya escrito una persona de este mundo.. sin ofender!! jeje

Bueno chica te dejo mi msn x si kieres hablar x ahi y te paso algun poema tmb, que aunque no sean tan originales como el tuyo... ahí están!

bss! ta luego...

pantera13_3@hotmail.com