¡Mírala! Tan clara, tan transparente,
el agua que trae el mar; ¿quién sabrá,
no obstante, lo que llegará a lograr
con su misterio? A veces hay gente
que le pregunta, mas continuamente
repite el “Yo no digo este cantar
sino a quien conmigo va” y pocos van,
pero a mí se me lleva la corriente,
no sé adónde, pero qué más me da
cuando estoy segura de que al final,
después de una vida de navegar,
llegaré, de alguna forma, a ganar
lo que ahora veo y no puedo tocar:
estrella, horizonte y fondo abisal…
Il faut en tout dialogue et discours qu'on puisse dire à ceux qui s'en offensent : de quoi vous plaignez-vous ?
6 comments:
Tot just el vaig escriure ahir… Mentre l'estava rumiant, creia que m'hi tiraria com a mínim una o dues setmanes, per això dels endecasíl·labs i tota l'estructura, però no va arribar a un parell d'hores i "Contad si son catorce, y ya está hecho"!
En teoria els versos d'un sonet tenen rima consonant, però sempre dic el mateix: si Quevedo, amb qui ni em comparo, es prenia les seves llicències al respecte, si se me n'escapa alguna, a mi que em deixin tranquil·la! xD
Apa, espero que us hagi agradat.
Que bonitoooo XD me gusta mucho
Hnnnngg.... un dia et contractaré com a la meva poeta personal, com feien els reis abans. M'ha encantat!!
Yours truly, etc etc
Jajajaj Eliweski! Hnnngggg... Lsep, ets tota una mestra!! Fes més que sí et fem de cas, noia! un petonet molt gran! Apa bon cap de setmana. Kisses.
Adasita
El mar es muy bonito
Me gusta mucho el mar
En el mar hay bonito
y también atún.
¿Qué tal te parece mi posía? : ) Es que me has inspirado... Tu soneto es mágico y exquisito, especialmente la última linea, sin artículos definidos y con puntos suspensivos. Muy bonito (sin atún).
M'alegro que us hagi agradat! D'aquí poc li presentaré al meu profe de castellà, junt amb el Romance i el Fille et la mer, a veure què diu... A veure si li presento o no, és tan capaç de ferir la meva susceptibilitat aquest home!
Doncs res, m'estic pensant el Soneto marino (II, ja el veureu quan el tingui!
Post a Comment