26 May 2008

The Little Lobster

Three German tourists
were sitting one day
on a quaint little terrace
in the warm month of May.

The sun was enjoyable,
the day calm and free,
and the three tourists’ skin
was as red as could be.

There was a young lobster
nearby in the sea
who’d ne’er seen such colours
on men (just like me).

“My relatives!” he thought
and clapped claws with glee
and to meet his dear cousins
he rushed from the sea.

The int’rested Germans
watched his slow progress
but alas!, for this story
ends up in a mess:

The tourists were hungry,
and seafood is nice,
so our poor little lobster
ended up on their rice...

Pobret! Es deia Nemorino!

10 comments:

Anonymous said...

Jajajajaja no sé de qué me suena esto xD. Qué bueno xD

Eliweski said...

Morbosaaaaa!!! M'havia caigut bé la pobra llagostaaaa!! Fatalista!!! xD

LSEP said...

Bah! A la meva mama li agrada, així que deixa'm traquil·la, Eli. xD A veure si ens queixem menys i escrivim més! La vaig escriure el dilluns, a primera hora, que no tenia res més a fer...

Escolteu: la llagosta, pobra, me la vaig inventar. Però si haguessis vist en color dels guiris aquells!... Era per quedar-se a quadros, en sèrio. La Raquel és testimoni. Vam passar pel seu costat fent-nos un fart de riure! Bona manera d'agafar un càncer de pell: aquesta gent tan blanca que agafa una insolació davant d'una bombeta va i s'asseu sota el sol de Barcelona. Sí, sí, i així acabarem...

ROGER TRUCKER said...

Mira que malgastar tan bona teca al plat d'uns guiris...

ROGER TRUCKER said...

Per cert, per molts anyets, eh, cuca?! FELICITAAATSSS!!!!

LSEP said...

Comentari de l'any, sí senyor! Només esperem que els guiris en qüestió no siguin lectors regulars del meu blog...

Gràcies! Ara poquet a poquet em vaig sentint cada dia més vella...

Anonymous said...

*Giggles*
Hahahaha, aquest poema m'ha encantat!! Encara que ja l'he llegit a la porta de la cuina, la veritat és que m'he tornat a fer un fart de riure!
Vaja amb els pinkies... almenys saben apreciar un bon aliment! xD Que no hi ha res com la cuina mediterrània!

Anonymous said...

Jeje, sí ¡¡yo soy testigo de que de verdad tenían la piel como una gamba!! Y espero que si vieron como nos reíamos se dieran cuenta de qué pintas llevaban xD Jajaja Y es verdad, van a coger cáncer... qué se compren protección solar del 100..

Ricky said...

Molt bé LSEP!! Estava per morir-se de riure, sobretot pel pobre escamarlà... o gamba? un "saludu" des de la província de Girona

LSEP said...

Pobret... snif snif... Rest In Pieces!