Cròniques còrniques (V): la passejada de l'últim dilluns

L'últim dilluns de la meva estada vaig fer el trajecte St. Ives - Zennor, d'uns deu o onze quilòmetres. Amb anterioritat havia anat cap a l'est, fins passat Hayle, i un parell de setmanes abans el John m'havia portat cap a l'oest fins a Clodgy; em va semblar que cap a l'oest era força més maco, més salvatge i més interessant, així que per l'última passejada llarga vaig triar anar cap aquella direcció fins a Zennor. Les fotos, però, estan fetes en dos dies diferents, com podreu apreciar només mirant el cel. La primera vegada vaig fer un tros petit, i després dilluns vaig arribar a Zennor.

Vista de The Island des de Man's Head. Això és mirant el poble cap enrere; es veu un trosset de Porthmeor Beach i, a l'esquerra de The Island, sobre les roques, un puntet sobre l'aigua que és Godrevy.


Molt pràctiques si s'és un noi tímid, les kissing gates són una espècie de portes perquè les vaques no vagin per on no han d'anar, i també serveixen perquè les parelletes es facin un petó amb l'excusa que és costum. Maco, eh? Les roques del darrere ja són Clodgy.


Clodgy. Un lloc tan preciós i un nom tan lleig!


Alguns pedrots mirant-s'ho. Em va cridar l'atenció l'aparent precarietat de les roques de la dreta, com si la gran es recolzés en l'equilibri de les dues petites...


Aquí es veu la segona kissing gate que em vaig trobar... i les marques com de pinzell aigualit sobre el mar.


La kissing gate després de passar-la, a més del pontet tan cuco que hi ha després...! Aquí ja començava a ser força pantanós el terreny, però les condicions del camí són segures perquè fa poc han posat ponts per tot arreu. Això, per cert, és Pen Enys Point.


THIS IS MY FAVOURITE PLACE TO PONDER.
Prop d'aquí hi havia un rètol on indicava que aquest lloc era ideal per asseure's i pensar. Ho vaig provar, i no estava malament... Llàstima que estigui tan apartat de la civilització i que no tingués un helicòpter! Ja veieu el canvi de clima, per cert; això ja és de dilluns! Això és Cornwall de veritat, i no allò d'abans, que sembla el Carib...


Stiles, es diuen. M'encanten! També són perquè puguin passar les persones i no les vaques.

És quan es veuen paratges com aquest que les històries de naufragis, contrabandistes i wreckers cobren un realisme insospitat. (La veritat és que en aquests llocs et creus moltes coses que en d'altres mig acceptes escèpticament.) Concretament, aquí o molt a prop va naufragar el Bessemer City el 1941, carregat, entre d'altres coses, de llaunes de conserva. No recordo si la tripulació es va salvar o es va perdre, però sí que sé que tothom va baixar a recollir el que va poder i que durant moltes setmanes la gent de per aquí va estar ben aprovisionada de conserves... però com que totes les etiquetes havien desaparegut, mai sabien si estaven obrint per postres una llauna de préssecs o de tonyina!


Aquesta potser l'hauria d'haver posat sota "Els colors"... (Tingueu en compte que algunes fotos d'aquella entrada són de la passejada aquesta; està tot una mica barrejat!) Falgueres i bruguera, d'això n'hi ha moltíssim... de les poques plantes que poden aguantar aquestes condicions i, a més, fer bona cara!


Vaig trobar aquest raconet tan exquisit entre dos points... Pel mig hi corre un rierolet, i està força arrecerat. La pau d'aquest lloc és indescriptible: només s'hi senten les bombolles contentes de l'aigua fredíssima que baixa fins al mar, les onades llunyanes i una mica confuses (el mar és molt a prop, però hi ha roques i vegetació entremig i no se sent bé) i el vent, l'inevitable vent que mai descansa en aquest lloc i que en aquells moments amenaçava una mica de tempesta... Fixeu-vos bé en el caminet ple de rocs per arribar al riu, les sunset flowers, el pontet de fusta per passar sobre l'aigua i després els esglaons i la tanca per seguir el camí...


Asseguda al pont i després de refrescar-me la cara i els braços (o congelar-me'ls, més aviat), vaig fer aquesta foto, mirant cap endins, no cap al mar. Si no fos perquè volia arribar a Zennor i, eventualment, seguir el curs de la meva vida, encara hi fóra!


Seal Island! Aquí és on vénen les barques turístiques per veure foques. De fet, a la dreta de les roques del darrere se'n veu una (una barca, no una foca). Aquell dia, però, poques foques es devien veure... Els agrada més prendre el sol! En el mapa, aquest lloc surt sota el nom de The Carracks; em sembla que Seal Island no és el nom oficial, tot i que sempre se li ha dit així.


A les dotze del migdia va arribar el moment de dinar, i em vaig asseure en tal lloc com aquest, sentint-me com una reina. El bon dinar que m'havia preparat el John incloïa un entrepà de moltes coses (tomàquet, formatge, enciam, coleslaw...), un bon tros extra de deliciós formatge Cheddar (ja us ho vaig dir, que em tenien mimada!), una bossa de patates, galetes de xocolata i tantes mandarines com em cabien a dins! Deixem el materialisme i tornem a les vistes... Això ho tenia a la dreta, és el que acabava de deixar enrere...


...i això és el que tenia a l'esquerra, el camí que encara em quedava per recórrer. No sé ben bé com vaig poder menjar en aquest lloc, realment era impressionant. Just abans d'arribar aquí s'alçaven unes roques enormes amb una gran majestat, desafiant els elements, i la seva solidesa imperturbable contrastava de tal manera amb els udols del vent i la pluja que em vaig quedar gairebé sense respiració. Era tot molt gran. Després em vaig estranyar poc que les roques fossin mortes, perquè si jo amb un momentet m'oblido de respirar i elles s'estan allà sempre veient tot això...


Fi de trajecte, pràcticament! Això ja és Zennor Head. A partir d'aquí es pot seguir endavant amb el camí o desviar-se a l'esquerra, per anar cap al poble. El que fa tothom és dinar a Zennor, a The Tinner's Arms, però jo ja tenia la panxa plena i la butxaca bastant buida. Quan hi vaig arribar ja eren passades les dues i vaig decidir tornar cap a casa, perquè l'etapa següent era força llarga i no tenia ni idea d'on era el proper lloc on podria agafar un autobús... Tot plegat, quatre horetes de camí, però quines quatre...!