1 May 2009

Una passejada qualsevol que, com totes, no ho va ser

El sostre de la comarca darrere del tapís predominant a la comarca.




Aquesta va per la meva germana! Mireu, les abelles també se'n van a comprar amb la bossa penjant del braç...


No sé si us podeu imaginar quanta estona vaig estar perseguint papallones, corrent pels camps amb la màquina a la mà. Si m'arriben a veure, els pagesos em maten. Que presumides, com es feien les difícils! (Però que maques que són!...) Va arribar un moment en què vaig perdre la paciència del tot, vaig triar una flor en concret i allà em vaig estar durant una bona estona, immòbil, fins que va arribar una papallona confiadament a prendre alguna cosa. Quina satisfacció vaig tenir en enganxar-la!



I aquesta va pel meu pare!


Rius de mercuri que el vent feia lliscar sobre el gra. Valia la pena parar un moment i escoltar el soroll del fruit com "el soroll del Líban"!


I sé que em repeteixo, però aquí ja no em vaig poder resistir amb els pipiripís... Eren com botons de sang de primavera que cridaven enmig del verd cap als núvols, i no vaig poder evitar de sentir-los. Així que aquí teniu alguns plans. Espero que aprecieu el meu esforç, perquè vaig acabar enfangada fins als genolls fent aquestes fotos, a més d'arriscar-hi la closca pujant pels pedrots.





...Caminito que todas las tardes
feliz recorría cantando mi amor,
no le digas, si vuelve a pasar,
que mi llanto tu suelo regó...

1 comment:

MoonShaw said...

Gràcies, les abelles m'encanten, i crec que ja ho saps...
Les fotos són genials, ja t'ho vaig dir, però ara, amb els "captions", que a més són molt poètics (...you are a romantic poet...), ho són encara més!
Great job! :D Vivim a la comarca més bella del planeta.