6 June 2009

La dura vida de l'estudiant

Ja no em fa falta mirar per la finestra! La dura vida de l'estudiant, amb l'ordinador fora, sota l'albercoquer, aprenent sobre polímers, cautxú i ABS mentre el Sol s'amaga darrere un núvol blau fosc imponent que és l'únic que trenca la placidesa d'un cel de principis d'estiu que no sap res! I les vinyes ja són ben verdes i les xicoires ben blaves i les cases ben blanques i els ocells ben contents. Darrere la pantalla tinc el gat que ganduleja i el núvol, i un molí d'aigua groc sobresortint enmig de les oliveres. I els ocells comparteixen secrets pensant-se que no els dec entendre, però com s'equivoquen...! Si sabessin... I els núvols s'inventen mil coses belles darrere de les muntanyes que sí que reconec que no acabo de comprendre, però què hi farem... prou agraïda estic que alguna cosa sí que em deixen intuir. L'ombra de l'albercoquer filtra selectivament els rajos que m'arriben perquè només rebi els més càlids i els més suaus, que em toquen els nassos igualment perquè en comptes de veure el cautxú a la pantalla veig les palmeres i el cel reflectits com en un bassal d'aire daurat. Què hi farem, un altre cop. La dura vida de l'estudiant a finals de primavera! (I a principis de finals!)

2 comments:

A.J. said...

Càlids, i suaus¿?
Bueno, m'alegro que t'ho estiguis passant bé... quan torni estaràs més morena que jo -.-'
Un pe´tó ben fort! :D

LSEP said...

Era el vespre...^^ Suposo que això respon els teus interrogants!