Sol

Hi ha tantes albes diferents! Però totes comparteixen la mateixa tranquil·litat i frescor, totes són el primer vestit que s'emprova el dia.

M'agrada quan el Sol es lleva una mica més tard que jo. Llavors, escoltant el silenci de moltes persones al tren, puc observar ensonyadament com la llum intenta cridar l'atenció de les vinyes i oliverars quiets pintant furiosament els núvols amb pinzellades de foc. El cel és un camp de batalla sense pólvora ni morts, només moltes flames i salts i cavalls que remenen per dalt però encara no transmeten la seva agitació a la pau de sota. Primer ha vingut la llum, després surt el Sol, un imponent disc d'un roig lent que posa una mica d'ordre a l'estat salvatge del firmament. Tot s'asserena de cop. Els núvols passen de l'exaltació vermella a un daurat diferent de l'or que fa semblar que una princesa molt bona, a més de molt bella, hagi arrenglerat els seus collarets més bonics perquè tot el món els pugui admirar.

A vegades no hi ha núvols. Llavors, es comença a entendre una mica què vol dir "transparència" i què significa de veritat la frase "claror diàfana". El color esdevé un ens tridimensional, un tant atordidor, viu i respirable.

Cap a migdia el Sol ha arribat tan amunt com pot i escalfa plàcidament. La llum té color, a l'hivern, no és l'esclat enlluernador que és a l'estiu: és un bes de purpurina que acoloreix amorosament tot el Clot. Els camps, que fins aleshores havien estat muts espectadors de l'esplendor de sobre seu, ara s'empapen de la carícia daurada i gairebé es pot percebre la seva alegria i el seu goig en rebre l'amable calidesa. El Sol no s'ha mort encara que sigui febrer i no hi acostuma a haver boires que impedeixin la seva arribada sobre nosaltres. Hi ha vida, moviment, creixement, so i soroll, i de nou més vida. Vida verda i profunda als boscos de pins; marró, neta i polida a les vinyes curosament esporgades; amable i platejada a les velles oliveres; dolça, blanca i rosa i de mil colors entremig als ametllers que vesteixen de núvia els suaus turons. I per sobre, el vel omnipresent de lluminositat persistent, intensa però tendra que tot ho envolta i tot ho travessa.

Quan cau la tarda i el Sol declina, la llum perd transparència i comença a ser hora de mirar per la finestra. Avui, però, he escrit un bon tros a fora i he vist la pluja dels vespres: el Sol, mentre cau, va deixant estelletes que arrelen i tot seguit adquireixen, per la gent del carrer, els noms de "ginesta", "gatosa" o "botons d'or"...

El comiat és cada vegada nou i cada vegada meravellós. És el vestit que el dia tria definitivament per posar-se. És assemblat a l'alba, però una mica més sobri i més majestuós. Però se li fa tard, i al final l'ha de deixar penjat dels estels fins demà...

A RGP

Posta de sol d'abans d'ahir

Germany, the Princess and Pumpkin Soup

Schwalheim.

Near Schwalheim.


Near Schwalheim.


Spooky trucks in Bad Nauheim Bahnhof. The first time we saw them it was dark and windy and we didn't enjoy the sight very much.


Haus in Bad Nauheim. (Really? What! Something must have rubbed off from the Germans...)


Chimney near houses in Bad Nauheim. xD


I picked out a pretty one for the picture, but all the houses are like that. Apparently, though, they're not worth much once you're inside.


These baths were built for a princess with health problems. I can imagine the scene:
-Time for your bath, dearie!
-No! No and no! I don't want to have a bath!
-Now, don't be difficult or you won't get any chocolates.
-I don't want to have a bath! I won't! I WON'T!


So she runs around the place, just a bit faster than the Queen and the King, who are getting a bit old for this sort of thing...


"I'll run away through the hole of Never Again and Iwon't EVER come back!"


(Pretty place to run around in, if you ask me... Even if you are too old for that sort of thing.)


I bet the tired parents eventually get sick of the scene and chuck Her Highness in...

"Pumpkin Soup.

The best you ever tasted!
Made by the Cat who slices up the pumpkin.
Made by the Squirrel who stirs in the water.
Made by the Duck who scoops up the salt, and tips in just enough."

More where they came from.