Breu text en contra d'un aforisme de Joan Fuster

“És perillós de guanyar-se l’enemistat d’un estúpid, perquè els estúpids solen ser més nocius que no pas els malvats. Però de més a més resulta moralment molt incòmode: amb un estúpid per enemic, sempre tenim la sensació d’estar fent el ridícul.” Joan Fuster

Per començar, dividiré aquesta cita en dues parts: la primera fins al punt i la segona a partir del punt, per parlar-ne separadament. I per continuar, manifestaré el meu desacord amb les dues parts.

Hi ha més d’una manera de ser estúpid: hi ha el que coneixem com “curt de gambals”, el que diem “que no arriba a més i d’on no n’hi ha no en pot rajar” –que solen ser, a més, uns trossos de pa–, d’acord. Ximples, però sense poder fer-hi res. Però també hi ha qui és estúpid intencionadament, perquè no vol fer-hi res, ignorant, neci, estult, en el pitjor sentit; una manera de ser, una actitud, i no una escassa dotació de quocient intel·lectual. Això sí que és més perillós.

No sé amb quin sentit ha fet servir la paraula Joan Fuster, però no m’agrada que estableixi una distinció tan marcada entre “malvat” i “estúpid” perquè, mirat de ben a prop, les dues coses són ben assemblades, i de fet vénen del mateix lloc. Molts són estúpids perquè són malvats i molts són malvats perquè són estúpids. Algú pot pensar: “Bé, però es pot ser malvat i intel·ligent, i sempre es pot raonar amb algú intel·ligent”… i jo puc contestar que si algú està tan disposat a fer el mal com ho estan els malvats, ja s’hi pot raonar, ja, que no portarà cap a res. I a una persona amb qui no val la pena raonar jo li dic estúpida, i passa quatre quarts del mateix al revés. Així, crec que, mal per mal, tant fa guanyar-se l’enemistat d’un estúpid com la d’un malvat; l’efecte és el mateix. Encara diré més: a nivell personal, crec que l’excel·lent mètode de “patada al cul i me n’oblido”, amb tots els perdons, seria més senzill encara amb els estúpids, si hi hagués molta diferència, que amb els malvats, raó de més per estar en contra del que diu Fuster.

Quant a la segona part, potser el senyor Fuster se sent ridícul quan és mal vist per algú a qui ell té en poca consideració. Jo, personalment, encara que reconec que sí que hi ha qui cerca l’aprovació dels enzes, em preocupo pel que pensa de mi la gent intel·ligent, i m’importa poc el que se li pugui passar pel cap a un estúpid. És més, prefereixo, en molts casos, i mantenint cordialitat on és possible (i deixant de mantenir-ne on no ho és, cap problema), tenir els estúpids en contra meva. Em preocuparia si a segons qui li semblés bé la meva manera d’actuar: significaria que alguna cosa estic fent malament.

En conclusió, em sembla poc encertat aquest aforisme. Sona molt bonic, i fins i tot podria fer semblar intel·ligent a qualsevol que l’amollés a algú que va mirant els núvols en un dia que fa sol i que no n’hi ha, però a mi l’experiència em demostra que les coses van d’una altra manera.