5 July 2007

La fille et la mer

M’agrada quan està serè i tranquil, i es guarda per ell mateix tots els seus secrets i la seva saviesa, i només parla quan estic una bona estona atenta, sense dir res, esperant. Llavors, la meva vista s’estén cap a l’horitzó, d’on ell ve i on jo no arribaré mai, i penso que m’agradaria ser-hi, voltada d’immensitat en comptes d’estar-ne al límit, on estrips d’escuma, que deuen venir de l’altra banda i que abans segurament devien haver estat pensaments i sospirs, em vénen a morir als peus cada segon. Perquè seria allà on estaria sola, sola de veritat. Als altres llocs hi ha ulls que em miren, i cases, i arbres, i pedres. Allà no hi ha res, només l’aigua gran, amb un terrible poder amagat sota la seva superfície deserta i amable, però hi estaria segura, sota una claror que no intimida, entre dues esferes infinites de dos blaus diferents. Però encara no pot ser, i em quedo on estic, i em recullo la faldilla i se’m mulla igualment, d’aquesta aigua profunda de distàncies, de promeses, de desgràcies, de somnis, d’esperances, de sempre. I l’olor de la sal i la música de les onades se m’enganxa a la pell i al vestit. I quan es fa de nit i no es veu res més, parla amb la Lluna amb reflexos d’or i de foc, que pinten el camí cap on no es pot arribar i que jo voldria poder seguir, i em quedo mirant una estona, i després marxo.

4 comments:

LSEP said...

Ai… Ja hi som!

250 paraules d'algunes de les coses que em passen pel cap quan estic mirant el mar. Feia temps que volia escriure alguna cosa així, i m'hi he passat bastant de temps fins que ha sortit alguna cosa de la qual n'estic prou convençuda com per publicar-la, almenys.

Bé, ja em direu!

****Indication for Eliweskis****:
For better understanding of the deep feelings and impressions I desire to convey, please substitute "aigua" for "black jellybean". Much obliged.

Anonymous said...

I must say, it does improve quite a lot when you put "black jellybean" in the appropriate places.

En serio, molt bonic i molt expressiu... m'ha encantat!!! Sobretot "...però hi estaria segura, sota una claror que no intimida, entre dues esferes infinites de dos blaus diferents..." Mmmmmmmmmmmmm. How true.

Deses said...

Oh. Un texto precioso y muy melancólico... Me recuerda un poquito al día en la playa del pasado día 29... jiji.

Ya escribiré algo más en casa, que me queda media hora de ciber. D:

LSEP said...

El día 29… En serio, si no me hubiesen llamado para bailar el dichoso chipi-chipi me hubiese ido por el camino de luna… xD