31 October 2008

Portbou, 3 d'octubre de 2008

Quatre hores de tren i arribo a aquesta estació tan maca, l'estació de Portbou! Tenia quatre hores per davant i no sabia ben bé què fer-ne, així que en comptes de baixar saltant i cridant pel poble, que és el que volia fer, vaig anar a arreglar-me les trenes. Vaig passar uns minuts dedicada a aquesta tasca i mentrestant anava sentint els anuncis dels trens com anaven i venien en castellà, després en anglès, després en francès i per últim en català...


La barca tapa la punta on vaig asseure'm a dinar. Feia tant de vent que mantenir les llenties sobre la cullera era una gran proesa... No parlem de no caure a l'aigua.


Després de dinar vaig fer una curta passejada per un caminet que vorejava el rocam. Com podeu apreciar en les fotos successives, encara que fan poca justícia, les amenaces de terribles temporals es van transformar en un esclat de colors vívids i lluents i molt serens.


Això si mirem cap avall (és aigua, però tan clara que no es veu)...


...i això si mirem cap amunt.


Ep! Què és això?


La idea era fer una foto on es veiés més el forat, que era força gros, però estava tan ple de porqueria que aquest angle va ser el millor que vaig aconseguir!


Aquesta escala la vaig haver de deixar com a deures per un altre dia.





I això, si algú té idea de què és, potser em podrà fer el favor de comunicar-m'ho, perquè encara no hi he caigut.




Sense comentaris.


No sé si és flora o fauna, però és autòcton de l'àrea,... això sí.


Vaig estar dues hores fent fotos; les altres dues les vaig esmerçar a adonar-me que tenia set i a reflexionar sobre quina beguda m'havia de comprar. Tot i que la tramuntana gelava, em vaig decidir per un Aquàrius ben fred que podeu veure al meu costat, sobre la barana...


Aquesta àncora podria estar en un altre lloc i la foto hauria sortit molt millor.


I qui no voldria viure aquí (fora de temporada, és clar)?




Oh! Una estructura articulada en 3D! Calculem els moments de les barres?


L'entrada a l'estació... (O sortida, tot depèn del sistema de referència.)


No ens havien ensenyat a tots de petits que ha d'haver concordància entre el nom i l'adjectiu?


Pobra barca! Pots comptar què ha arribat a veure i on ha anat, i ara està aquí clavada al terra morint-se de fàstic...

7 comments:

ROGER TRUCKER said...

Hola Cuca,
Que vas anar sola? Et vull veure amb trenes, i sense ombra. A veure si em pots enviar una foto, eh! Que segur que quedes maca, encara que siguis adulta, jeje!
Una abracada,
RT

Deses said...

Esa foto que no sabes que es, es claramente una fortaleza en ruinas construida por enanos de las montañas.

¿Que por qué esta en el mar, si son enanos de las montañas? ¿Por qué te crees que esta en ruinas, genio? D:

Y en cuanto a la foto en la que sales a una pata, yo si voy a comentar, para que no te quejes:

Estás grillada. Jijijiji.

Besitooos~

LSEP said...

Roger, si em vols veure, amb trenes o sense, hauràs d'esperar al proper casament... almenys, aquesta sembla ser la tendència.

Deses: el teu comentari té premi. xDDD

Deses said...

¿Donde lo paso a recoger?

Anonymous said...

Jajajja que divertido, los enanos de las montañas... y que estás un poco loca ya lo sé pero por eso me caes tan bien xD. ¡¡Las fotos son preciosas!! Y esa que tienes por ahi arriba que es un cuadro, pareces tu, la he visto y he pensado "Mira la Lara con el mar ¡ese vestido no lo he visto yo! ¿no es muy elegante para ir a la playa?" y luego he acercado un poco la cabeza y me he dado cuenta de que es posible que la graduación me haya subido un poco... ¬¬

Anonymous said...

You have some really beautiful photography on here!

sarah toa said...

Hello! Just found you thru Blogs of Note. Well done! I write about the sea and poetry and rocks too, Sarah, Australia.