Quan torni, voldria veure mil camps
esquitxats de pipiripís, voldria
sentir sang de primavera cantar
al negre de nit i al blau de dia;
però, sobretot, dóna'm el silenci
tranquil i pacient dels rengles de vinya,
dels lliris de cabana sobre els murs
i de la promesa verda del fruit.
Quan torni, voldria tenir els murmuris
del Sol enfonsant-se al mar, i voldria
pintar els dibuixos de l'escuma blanca
i el braç etern del far quan respira;
però, sobretot, dóna'm el silenci
de l'horitzó quan recull els estels
i el silenci de la llum que salta
entre la Lluna i el seu reflex.
Quan torni, voldria veure sis cares
plenes de somriures als ulls, voldria
la música d'abraçades, petons,
oasi d'acolliment i alegria;
però, sobretot, dóna'm el silenci
d'abans i de després de la pregària,
el silenci d'entre cançons, silenci
despert de pau, vida i estimar.
A JES
4 comments:
Very moving ... Lots of love, The Jungle Uncle
Es muy bonita, cómo no! :) Un saludo, hasta pronto!
Buaaa!!! L'última estrofa m'ha portat llàgrimes als ulls!! Sobretot el "silence d'abans i de després de la pregària"...
Petons!!
Eeei hola a tots! Moltes gràcies!
De fet, Eli, això que dius del silenci d'abans i de després de la pregària és el primer que em va venir al cap, junt amb les sis cares plenes de somriures als ulls (de qui seran?)... la resta està bastida a partir d'aquí... Ho vaig escriure un dijous el matí en una estona durant un atac d'enyorança. (Es nota?!)
Per cert, m'he deixat de dir que va dedicada al meu pare!
Post a Comment