16 May 2009

Dóna'm el silenci

Quan torni, voldria veure mil camps
esquitxats de pipiripís, voldria
sentir sang de primavera cantar
al negre de nit i al blau de dia;
però, sobretot, dóna'm el silenci
tranquil i pacient dels rengles de vinya,
dels lliris de cabana sobre els murs
i de la promesa verda del fruit.

Quan torni, voldria tenir els murmuris
del Sol enfonsant-se al mar, i voldria
pintar els dibuixos de l'escuma blanca
i el braç etern del far quan respira;
però, sobretot, dóna'm el silenci
de l'horitzó quan recull els estels
i el silenci de la llum que salta
entre la Lluna i el seu reflex.

Quan torni, voldria veure sis cares
plenes de somriures als ulls, voldria
la música d'abraçades, petons,
oasi d'acolliment i alegria;
però, sobretot, dóna'm el silenci
d'abans i de després de la pregària,
el silenci d'entre cançons, silenci
despert de pau, vida i estimar.

A JES

4 comments:

Doulos said...

Very moving ... Lots of love, The Jungle Uncle

Anonymous said...

Es muy bonita, cómo no! :) Un saludo, hasta pronto!

Eliweski said...

Buaaa!!! L'última estrofa m'ha portat llàgrimes als ulls!! Sobretot el "silence d'abans i de després de la pregària"...

Petons!!

LSEP said...

Eeei hola a tots! Moltes gràcies!

De fet, Eli, això que dius del silenci d'abans i de després de la pregària és el primer que em va venir al cap, junt amb les sis cares plenes de somriures als ulls (de qui seran?)... la resta està bastida a partir d'aquí... Ho vaig escriure un dijous el matí en una estona durant un atac d'enyorança. (Es nota?!)

Per cert, m'he deixat de dir que va dedicada al meu pare!